Cloenda

Donat que tenim molt recent les entrades anteriors en les que valoràvem el treball realitzat amb la webquest i amb l’anàlisi de materials en línia, i que ja hi ha un post específic sobre el debat, aquí em centraré a comentar l’assignatura en conjunt i en el blog en particular.

Personalment, s’han superat de molt les expectatives que tenia en un inici, malgrat la càrrega de feina que ha suposat fer-ne el seguiment. Tant a nivell conceptual com tecnològic. I per la interrelació que hem experimentat entre tots dos. Els materials aportats des de la consultoria han estat altament valuosos conceptualment (cultura, etnocentrisme, relativisme, nivells, currículum fort, models, etc). I s’han vist completats, necessàriament, per les cerques que hem hagut de fer per donar resposta a cada PAC. En aquest sentit, les aportacions dels companys i companyes de l’aula han suposat una riquesa i diversitat de recursos tal que ni ens els acabem (però que ja hi són, a l’abast, per quan calgui). Quant a la part més tecnològica de l’assignatura, l’acompanyament via bibliografia i via suport humà al Fòrum ha estat excel·lent. Com sempre en aquests casos, llàstima que no hi hagi hagut més temps per gaudir-ho i pair-ho millor. Però això, ara, ja depèn de cadascú de nosaltres, no?

Pel que fa al blog, crec que és una eina molt adequada per recollir i compartir les reflexions i els aprenentatges de cadascú, i poder, així, construir coneixement compartit en el sí d’una aula que va adquirint entitat de comunitat (amb totes les limitacions que la manca de temps i la virtualitat suposa). Llàstima que hem començat a interactuar cap al final (gràcies a les primeres companyes que van descobrir el gadget “seguidors” ). Sigui com sigui, posar-nos el repte de seguir una assignatura mediada per la tecnologia web 2.0, aplicada a un contingut transversal com és la interculturalitat em sembla d’allò més novedós, pertinent i enriquidor per a suposats futurs psicopedagogs (i, per descomptat, per la formació de cadascú).

Només un suggeriment de cara a nous cursos. Potser seria convenient fer, com en alguna altra assignatura, una exposició compartida i pública de les avaluacions realitzades des de la consultoria. Personalment, m’han sorprès les qualificacions de les webquest de la nostra aula. He entrat a totes i, seguint la rúbrica tan completa proporcionada en el retorn de la PAC, no entenc massa que no n’hi hagi cap que pugui ser avaluada amb una A (per exemple, les dues que he comentat en l’entrada corresponent). També he mirat les de l’altra aula (tafanera de mena, ja ho sé), i m’hagués anat bé saber les que sí que han merescut aquesta nota per poder veure com haguéssim pogut millorar en el nostre cas. Insisteixo que aquest és l’únic detall d’una dinàmica d’assignatura transparent i compartida que ens ha permès no només aprendre del nostre treball individual sinó també i sobretot de les experiències, reflexions i treballs dels companys i companyes reflectits i compartits en el debat i en el blog.

Per acabar, vull agrair a la consultoria (efectivament, Enric, ens has ajudat a desfer els embolics que necessitàvem que sorgissin per avançar de veritat) i a tots els companys i companyes d’assignatura les estones complicades (“on és la WQ que acabàvem de fer?”), enginyoses (la part dreta –o esquerra, segons el cas- de molts blogs), intenses (pac1, pac2, pac3, pac4...), arriscades (“segur que aquest argument a favor d’un currículum etnocèntric és pertinent?”), interessants (les aportacions al debat i alguns missatges al Fòrum, els blogs) i profitoses (llegir, pensar, plantejar dubtes, veure els dels altres, llegir, pensar, dubtar, consultar blogs de l’aula, provar i equivocar-me, llegir... aprendre) que he passat. Retornant a l’inici del semestre, crec que tinc més arguments i més experiència per treballar per una escola inclusiva i transformadora.

Avaluació de recursos

1. Altres webquest de l’aula.
Per iniciar aquesta entrada he escollit dues webquest de la nostra aula que, globalment, em semblen interessants i completes.

La WQ “Com tracten la interculturalitat les series de TV?”, elaborada per la Marta A., la Núria G. i l’Eva R., m’ha cridat l’atenció des del primer moment que la van penjar. Partir d’un capítol d’una sèrie de TV tan popular com és Física o Química és motivador per a l’alumnat a qui va adreçat. El disseny tècnic em sembla correcte i encertat. Tot i que algun dels recursos que aporta semblen més adequats per al professorat que acompanya la realització de la WQ, en general, funcionen els enllaços i ajuden a realitzar les activitats. Per exemple, m’ha agradat molt “la graella per l’anàlisi del conflicte viscut”. Per contra, trobo a faltar algun ajut per a la realització del vídeo com a activitat final proposada. En general, la tasca està ben explicada i el procés fa reflexionar a partir d’experiències d’altres i pròpies. Quant als continguts, tracta conceptes treballats a l’assignatura, fonamentalment la resolució de conflictes i la diversitat cultural. La guia didàctica és molt completa, amb una proposta concreta de temporització. Destaca la finalitat de reflexió crítica que pretén despertar en l’alumnat. La rúbrica d’avaluació descriu i exemplifica els criteris d’avaluació dels continguts i activitats avaluables. A més, remarca la importància de l’avaluació de tot el procés així com de l’autoavaluació i la coavaluació.

La WQ “Convivència planetària”, elaborada pel Manu, la Raquel i la Tània i adreçada a 1r d’ESO, em sembla una proposta creativa i molt interessant: imaginar-se un món per al qual cal pactar unes normes de convivència a partir de conèixer els qui hi habiten. Caldrà posar en joc, doncs, valors i actituds individuals i consensuar-los amb el grup. I acabar fent una obra de teatre que reflecteixi aquest diàleg intercultural compartit. Els recursos són prou diversos. Voldria destacar-ne la guia didàctica, ja que aporta informació complementària a l’apareguda en les altres parts de la WQ, molt útil per al professorat: àrees amb les que es pot fer plantejament transversal, competències que treballa especialment, temporització, rol de l’educador en cadascuna de les activitats (gran idea!) i algun recurs complementari, per exemple una guia per orientar la dinamització del debat. Per acabar, només una proposta de millora: l’enllaç porta a la pestanya Procés i no a l’Inici (per si ho voleu modificar).

2. Valoració de la PAC2 i PAC3.

Les activitats de creació d’una webquest i d’anàlisi de materials en línia (en aquest cas, també una webquest) m’ha permès entrar en el món d’aquesta eina digital. Primer, per saber en què consisteix, quin és el seu origen, les característiques i possibilitats educatives que té. Segon, per la necessitat de crear-ne una, en col·laboració, i experimentar aquesta eina amb totes les dificultats tecnològiques que comporta en els inicis de la seva utilització. Tercer, per analitzar i avaluar un altre recurs similar, però aquesta vegada fet per un professional.

Així, amb aquestes dues Pacs, es tanca un cercle d’aprenentatge basat en la descoberta, la recerca, la construcció compartida d’aprenentatges, l’experimentació, la catalogació, la reflexió i l’avaluació. Amb la interculturalitat com a eix conductor, com un dels elements transversals fonamentals en la feina del psicopedagog. I amb el format webquest com a metodologia que potencia la construcció d’aprenentatges cooperatius. Crec que he incorporat aquesta eina, entenent-ne com a principal utilitat didàctica les possibilitats que ofereix a dos nivells: d’entrada, com a estratègia per a la formació permanent del professorat i dels processos de construcció de cultura educativa als centres (en aquest sentit, la proposta de la WQ analitzada m’ha semblat especialment rellevant). D’altra banda, com un recurs digital més de què disposem el professorat i els psicopedagogs per treballar qualsevol contingut. Un recurs que té unes característiques, un llenguatge, un disseny i uns requisits. Ho hem pogut veure amb la pauta d’anàlisi de la PAC3 que, a banda de per analitzar el recurs en línia escollit, també ens ha permès fer una tercera avaluació de la que vam elaborar en la PAC2 (durant i al final del procés de creació; amb l’avaluació de la consultoria; amb els nous elements d’anàlisi i catalogació que ha aportat la fitxa). I, a més, ens serveix de pauta per valorar i catalogar altres recursos en línia que tenim a l’abast, per usar, recomanar, adaptar, etc.

Les WQ, per tant, esdevenen un recurs molt potent per les habilitats i capacitats que necessàriament demana que activi l’alumnat, en plena coherència amb les teories socioconstructivistes de l’ensenyament i l’aprenentatge i, conseqüentment, amb l’enfocament per competències actual. Tinguem en compte que l’aposta per un currículum intercultural fort als centres és un repte complex, que demana de la implicació reflexiva, compromesa i fonamentada dels diversos professionals (amb el psicopedagog al capdavant?). Una eina com les webquest, doncs, encaixa perfectament en aquest possible i necessari treball de construcció compartida de conceptes, mirades, significats, sentits i transferència de coneixements tant per al professorat com per l’alumnat. Fa dos mesos, això no ho sabia. Ara, només em falta poder-ho experimentar en primera persona, amb justificació teòrica, experimentació pràctica i criteris de decisió.

Informe d'avaluació de material en línia per a l'educació intercultural

La webquest La educación intercultural està creada per Enrique Javier Díez Gutiérrez, docent de la Universidad de León, amb experiència i publicacions, entra d’altres, sobre cultura educativa i innovació curricular. He escollit aquesta WQ perquè està adreçada a la formació del professorat (en concret a l’alumnat de Magisteri i Psicopedagogia) i és una proposta de llarga durada i la WQ que vam preparar per a l’anterior AC coincideix en aquestes característiques.

S’inicia amb un fragment que incita a treballar des de les institucions educatives per la transformació d’una societat més justa i solidària, implicant tota la comunitat en tant que s’entén com a projecte compartit i democràtic (idees que ens remeten a la pedagogia de l’alliberament). La suposada finalitat és que l’informe que s’elabori de la discussió fruit del treball col·lectiu servirà per marcar les directrius de la futura filosofia o cultura de centre en aquest sentit, en el marc del PEC. Es presenta, doncs, com un recurs, eina o espai de reflexió, discussió, argumentació i presa de decisions (en principi fictícies, però perfectament traslladables a la realitat de qualsevol centre) sobre el següent supòsit: sou 4 dels membres del Consell Escolar del centre (professor de compensatòria, representant de les famílies, psicopedagoga de l’equip d’orientació i directora del centre). A partir de les qüestions que se suposa que cadascú haurà de respondre i argumentar (teòricament plantejades per la resta dels membres del Consell), proposa una sèrie de recursos en línia que caldrà que cadascú llegeixi, analitzi i sintetitzi. A partir d’aquesta suposada discussió, caldrà que tots quatre valorin les diferents postures i arribin a un acord sobre què ha de ser l’educació intercultural. Es demana als participants de la WQ que acabin el procés amb la presentació visual dels acords per compartir-los (en forma de Dossier realitzat amb un processador de Textos, presentació en Power Point, una pàgina web o Weblog, póster o un documental).

Punts forts:
A)Caracterització dels rols dels quatre membres de Consell Escolar. A més, planteja una revisió curricular i de cultura de centre en la línia del que hem vist a articles com Prats (de qui és la responsabilitat del currículum i quin grau d’intervenció hi tenen els diferents agents implicats?).
B) La introducció, la tasca i el procés, les conclusions i la guia didàctica estan redactades en un llenguatge directe, clar, i implicador.
C) Format de l’avaluació. Segueix el model de rúbrica i, a més, i a diferència de la majoria de WQ que he consultat i de la que va fer el nostre grup, proposa un còmput total percentual segons els elements a avaluar.
D)Hi ha recursos sobre cada model educatiu i cultural.
E)Els recursos que trobem en aquesta WQ també són quant a l’aprenentatge de TIC. Així que totes les possibles presentacions estan suportades per recursos online que les faciliten. També proposa, en el marc de l’ensenyament universitari, una col·laboració amb l’assignatura de NTIC, ja que demana dels participants coneixements previs sobre navegació, recerca a la xarxa i eines web 2.0.
F)La base teòrica que sustenta la proposta parteix de la voluntat d’allunyar-se de l’etnocentrisme, ni que sigui càndid, per apostar decididament per un currículum intercultural fort o de màxims. Tot i així, explícitament, les contradiccions que planteja són del model d’educació compensatòria i del model multicultural (en la línia d’articles i mòduls que hem treballat a l’assignatura).

Punts febles:
A) Gestió del treball cooperatiu. Tot i que la proposta es presenta en aquest marc (comú i definidor de les WQ), manca acompanyament i suport a la gestió i la dinamització del treball que es proposa.
B) Estratègies d’argumentació i debat. En aquesta WQ és fonamental posar en marxa capacitats i habilitats de selecció i comparació d’arguments (dels recursos i de la resta de participants) per poder prendre decisions. Tanmateix, tampoc hi ha pautes en aquest sentit.
C) Gestió de l’Avaluació. No explicita, ni en l’apartat ni en la guia didàctica, si és una proposta d’autoavaluació, coavaluació, avaluació grupal o individual.
D) No tots els enllaços funcionen. Una de les grans qualitats i a la vegada inconvenients de les WQ (i, per extensió, d’altres materials digitals) és que sovint hi ha enllaços que es renoven, canvien de nom o domini, etc. Aquesta WQ manté de 24 de 31 recursos actius.

A la fitxa d’anàlisi del material he assenyalat amb “molt i completament” els tres nivells ja que, com a part del programa de l’assignatura a la Universitat, se suposa que els participants ja han treballat a nivell bàsic o d’intercanvi de coneixements i també a un nivell mitjà o de resolució de conflictes de valors. La tasca respon, doncs, al nivell alt i transformatiu. A més, qüestiona directament un posicionament de caire compensatori o interculturalista feble, amb recursos que ho justifiquen. I aposta per un posicionament interculturalista fort o de màxims.

Quant al disseny, té les set parts essencials: la Portada, la Introducció, la Tasca, el Procés, els Recursos, l’Avaluació i les Conclusions. Seguint la taxonomia de Dodge, la tasca és de presa de decisions en les línies d’actuació i d’anàlisi per la clarificació de conceptes. Mostra coherència interna, des de la Introducció a la Conclusió, principalment vertebrada en l’eix Tasca-Procés-Recursos. A més, la Guía Didàctica especifica clarament com implementar la WQ i hi ha propostes d’intervenció i suggeriments de temporització.

A banda de ser un tema cabdal en la formació de futurs mestres i professionals de l’educació, aquesta WQ podria formar part perfectament d’un assessorament intern d’un centre o ser l’eix del treball de la comissió pedagògica o del pla anual d’un claustre.  

Bibliografia específica per elaborar l’informe:

Adell, J i Bernabé, I. El aprendizaje cooperativo en las WebQuests.

Barba, C. Taxonomia de Webquest en català.

Marquès, P. Chispas TIC y educación.

Mentxaka, Inazio. Algunas reflexiones entorno a las webquest. Article publicat al nº 216 de Comunicación y Pedagogia i reproduït al Bloc de la Comunitat Catalana de WebQuest.

Bibliografia esmentada a la fitxa sobre altres pàgines de contingut similar o complementari:

Sobre educació: Monogràfics a educaweb

Sobre racisme i xenofòbia: Sodepaz, Aula intercultural, SOS Racisme, Vídeo "NYPD Racism & Police Brutality"

Sobre estereotips i marginació: Sodepaz, Vídeo "Falsos estreotips sobre els immigrants"

Sobre cultura, identitat i diversitat: Forum Barcelona 2004, Vídeo "Todos iguales, todos diferentes"

Sobre respecte i equitat: Campanya contra la intolerància    

Decàleg

DECÁLOGO PARA UNA EDUCACIÓN (cívica) INTERCULTURAL (EMANCIPADORA)
Francesc Carbonell i Paris



I. Educarás en la convicción de la igualdad humana y contra todo tipo de
exclusión.

II. Respetarás a todas las personas, pero no necesariamente todas sus costumbres o sus actuaciones.

III. No confundirás la interculturalidad con el folklorismo.

IV. Facilitarás una construcción identitaria libre y responsable.

V. Tomarás los aprendizajes como medios al servicio de los fines educativos.

VI. Te esforzarás para que todas las actividades de aprendizaje sean significativas para todos, especialmente para los alumnos de los grupos minoritarios.

VII. No caerás en la tentación de las agrupaciones homogéneas de alumnos.

VIII. No colaborarás en la creación ni en la consolidación de servicios étnicos.

IX. Evitarás los juicios temerarios sobre las familias de los alumnos.

X. Reconocerás tu ignorancia, tus prejuicios y tus estereotipos, y la necesidad de una formación permanente específica.

L'he trobat en l'apartat "Recursos" de la Webquest que estic treballant en aquesta PAC3.

El subscric. La nostra webquest pretén col·laborar en el desè.

I tu què creus? Estereotips al centres educatius

Aquesta és l'entrada específica per comentar breument la nostra WQ: I tu què creus? Estereotips al centres educatius.

Hi ha una sèrie de recursos dirigits al professorat, per intentar reflexionar sobre els estereotips culturals i com aquests influeixen en la dinàmica dels centres educatius. Creiem que a través de les pràctiques educatives es poden millorar les percepcions i creences i modificar alguns mites preestablerts. Tots i totes, en algun moment, som portadors de prejudicis, d’alguns estereotips, i fins i tot els transmetem encara que sigui de manera inconscient. Per això proposem una reflexió contextualitzada, per contribuir a millorar la convivència, el respecte i l'equitat en els centres educatius. Amb la intenció que pugui servir per enfortir un possible treball sobre currículum intercultural fort. La proposta acaba amb la confecció d'un blog per al grup de participants que permeti incloure materials, reflexions, experiències, contradiccions, propostes d'intercanvi.

A veure què us sembla!

Seguiment i evolució de la webquest

La nostra webquest es titula: I tu què creus?: Estereotips als centres educatius.
En aquests moments està acabada. Ha estat un intens recorregut pel món de les webquests per part de tres neòfites en el tema. Vam partir de consensuar a qui anava dirigida i quins serien els continguts conceptuals. Vam creure interessant fer una proposta de treball de formació contínua del professorat sobre creences, estereotips i prejudicis culturals. Ja havíem vist durant la PAC1 la rellevància del paper del professorat en la construcció d’un currículum i unes pràctiques interculturals transformadores. I ens ha interessat interpel·lar directament aquest col·lectiu, que coneixem bé perquè en formem part, en base a la idea que la comunicació i el respecte intercultural pot també començar per la reflexió personal i col·lectiva dels prejudicis i els estereotips. Aquets, sovint estan arrelats a les persones –als mestres també!- i entorpeixen o condicionen el quefer diari, per exemple als centres. Hem considerat que era un dels molts elements que habitualment conformen l’anomenat currículum ocult. Per tot plegat, crec que la nostra proposta parteix del nivell mitjà pel que té d’intenció, com a mínim, de reflexió, diàleg, negociació i resolució de conflictes de valors. Amb la finalitat de contribuir al nivell alt o de transformació cultural. I partint de la pròpia experiència i compartint-la i aprenent de la dels altres.
També des de l'inici ha calgut entendre l'entorn WQ, la seva utilitat i possibilitats, la diferència respecte a altres propostes i recursos digitals. La WQ ens ha permès fer una proposta de treball en dos plans: sobre el contingut conceptual esmentat, d’una banda, i també sobre el treball cooperatiu i dinàmiques de gestió del debat i l’argumentació com a estratègia per construir coneixement compartit. Perquè és una eina molt útil que permet elaborar propostes molt riques en recursos online que, en una seqüència didàctica “analògica” seria impossible d’accedir.
Quant al procés de creació, hem partit de la plantilla proposada des de la consultoria. Ens ha estat molt útil anar elaborant les diferents pestanyes i les activitats en documents word. I sort que ho havíem fet així, perquè fa pocs dies, quan ja estàvem en la fase d’acabar de completar el contingut i millorar els aspectes formals, la WQ va desaparèixer: seguia existint entrant-hi des de l’adreça web, però des del portal, amb l’ususari i la contrasenya, ens sortia un missatge d’error que no ens hi deixava accedir. En aquests moments, per exemple, s’agraeix el ser part d’un grup de treball, ja que, en el meu cas, l’ajut i la convecció dels altres sobre la possibilitat de refer la feina ha estat cabdal a l’hora de tornar a crear la WQ. I, diria, que fins i tot millorar-la. Perquè aquesta segona vegada ja teníem l’experiència de les dificultats tècniques (sí, cal molta, molta, molta paciència): en inserir imatges, a l’hora d’anomenar els documents per facilitar-ne la cerca en el moment de pujar-los, sobre com fer que les imatges no s’enganxin al text, sobre la complicació d’ajustar els marges de les taules, sobre el pes dels documents. Com tot, cal aprenentatge basat en l’error i la superació de les dificultats. Aquesta segona vegada, però, el risc de poder tornar perdre el treball realitzat ens ha fet anar amb cura i, segurament, el resultat, tot i que altament satisfactori, encara s’hagués pogut afinar més amb detalls formals.
Com sempre, l’experiència de treballar amb desconeguts, havent d’arribar a consensuar acords sobre marcs conceptuals però també pràctics i procedimentals, m’ha resultat altament interessant. Amb la corresponent revisió de les aportacions i de la implicació de cadascú, i sent conscients del que hem après i del que podríem modificar per millorar, estem globalment satisfetes, tant del procés com del producte final.